Clonació i canvi genètic. ¿Si o no?

Sóc un clon.
Torno a mirar-me al mirall. Sóc un clon, no em puc treure aquesta idea de la ment. Fa poc vaig escoltar que dintre d’uns anys serà possible crear altres com jo. Des de llavors, no he pogut treure’m aquest pensament del cap; tinc por que descobreixin el que sóc.

Sóc un clon.
He escoltat que no volen que existeixi, que no sóc ètic, que sóc asocial, que sóc una vida artificial. Artificial? Em miro al mirall i observo el rostre d’un home, recolzo les meves mans sobre la pica, i en noto el tacte, em pessigo una galta, i sento dolor. Sóc com els altres. M’indigno quan veig gent amb pits de silicona, persones operades, hi ha gent amb un xip al cervell, fins i tot s’està investigant una sang sintètica...però a mi em consideren artificial.

Sóc un clon.
Encara no saben que he nascut, ni tan sols em coneixen, però tots em rebutgen. L’església catòlica no em dona cap opció; no els importa el que puc aportar, els és indiferent el fet de que pugui ser útil. Sembla que s’hagin oblidat de Copèrnic, de Galileu, i de tants, el record dels quals, es va esfumar amb el fum de les fogueres.

Sóc un clon.
El govern em considera il•legal. No se què em faran si em descobreixen, estic fora de la llei, però no he comès cap delicte; excepte néixer.
Tot i això, el que més em preocupa, el que més em dol, és el rebuig de molts científics. Els hi faig por, alguns ni volen concebre la meva existència. També em consideren amoral.
Molta gent accepta la idea de l’avortament, els hi sembla correcte legalitzar-lo. Poden decidir sobre la mort amb ètica. Però el que és més impressionant és el fet de que tantes persones vegin amb absoluta tranquil•litat la inseminació artificial. Des d’un punt de vista moral, tan diferent sóc jo? No els acabo d’entendre...
Els científics arriben a ferir els meus sentiments. Tot i que pensen que donar-me vida no és moral, volen crear clons per tal d’aprofitar-ne els òrgans, teixits...no vull ni pensar-ho. Em podrien haver transformat en un tros de medul•la espinal. Ho anomenen clonació terapèutica i ho troben ètic. No els acabo d’entendre.

interessant.. ho he trobat per internet, m'ha fet canviar d'opinió

yomisma! escrigué:

Sóc un clon.
Torno a mirar-me al mirall. Sóc un clon, no em puc treure aquesta idea de la ment. Fa poc vaig escoltar que dintre d’uns anys serà possible crear altres com jo. Des de llavors, no he pogut treure’m aquest pensament del cap; tinc por que descobreixin el que sóc.

Sóc un clon.
He escoltat que no volen que existeixi, que no sóc ètic, que sóc asocial, que sóc una vida artificial. Artificial? Em miro al mirall i observo el rostre d’un home, recolzo les meves mans sobre la pica, i en noto el tacte, em pessigo una galta, i sento dolor. Sóc com els altres. M’indigno quan veig gent amb pits de silicona, persones operades, hi ha gent amb un xip al cervell, fins i tot s’està investigant una sang sintètica...però a mi em consideren artificial.

Sóc un clon.
Encara no saben que he nascut, ni tan sols em coneixen, però tots em rebutgen. L’església catòlica no em dona cap opció; no els importa el que puc aportar, els és indiferent el fet de que pugui ser útil. Sembla que s’hagin oblidat de Copèrnic, de Galileu, i de tants, el record dels quals, es va esfumar amb el fum de les fogueres.

Sóc un clon.
El govern em considera il•legal. No se què em faran si em descobreixen, estic fora de la llei, però no he comès cap delicte; excepte néixer.
Tot i això, el que més em preocupa, el que més em dol, és el rebuig de molts científics. Els hi faig por, alguns ni volen concebre la meva existència. També em consideren amoral.
Molta gent accepta la idea de l’avortament, els hi sembla correcte legalitzar-lo. Poden decidir sobre la mort amb ètica. Però el que és més impressionant és el fet de que tantes persones vegin amb absoluta tranquil•litat la inseminació artificial. Des d’un punt de vista moral, tan diferent sóc jo? No els acabo d’entendre...
Els científics arriben a ferir els meus sentiments. Tot i que pensen que donar-me vida no és moral, volen crear clons per tal d’aprofitar-ne els òrgans, teixits...no vull ni pensar-ho. Em podrien haver transformat en un tros de medul•la espinal. Ho anomenen clonació terapèutica i ho troben ètic. No els acabo d’entendre.

interessant.. ho he trobat per internet, m'ha fet canviar d'opinió

Quins pegotes més grans copies d'internet mare meva...

have you got a problem?:O
ho he copiaaaaaaaaat, per què m'ha fet canviar d'opinió i adonarme que ho considerem artificial, però en canvi d'altres coses que ho són més, les trobem normals.. I de fet, puc fer el que em doni la gana, com si vui posar-hi la biblia en vers;)

yomisma! escrigué:

Doncs no! Pensa que si et fas un clon, aquest clon es igual que tu, no es un robot, i si es igual que tu te els mateixos pensaments, sentiments i idees, per tant et pot traicionar i arribar a matar, apoderar-se de la teva vida..

vagi manera de pensar jejej jejejjeee

<~(-GêR-)~> escrigué:

Doncs amic meu, no és possible copiar pensaments/actituds, encara que en un futur.....

Es que a la actualitat es posible crear un clon de l'aspecte físic d'una persona i que aquest tingui vida propia i les funcions motores etc. funcionin correctament sense ningun problema??

AlberT escrigué:

<~(-GêR-)~> escrigué:

Doncs amic meu, no és possible copiar pensaments/actituds, encara que en un futur.....

Es que a la actualitat es posible crear un clon de l'aspecte físic d'una persona i que aquest tingui vida propia i les funcions motores etc. funcionin correctament sense ningun problema??

No sóc un expert, això no ho se. L' únic que et dic és que els pensaments/records no es poden copiar/clonar.

Però si encara no se sap clonar un humà bé, com pots saber si els pensaments/records es poden copiar/clonar a no? .

Albert, és simplement llògica. Només es pot copiar/ modificar l' ADN (no se sap si ja an clonat humans, o tu si que ho saps?). Els records no es poden llegir/copiar (en l' actualitat). Et respons tu mateix a la teva pregunta.

PD: sempre has de questionar els altres per deixar-los malament? Sincerament, no vull que responguis, perquè si respons confirmaràs la meva pregunta.

Haveure, crec que se us ha anat de les mans això, simplement son disputes dins de un debat dsobre si al clonar es transmeten els pensaments i altres coses per el estil i vosaltres us ho heu pres com una cosa personal per costum a rebre-les segurament.
Osigui que tranquilitat, perque sobre els pensaments i aixo, han de estar en alguna part del nostre cervell o del cos no? Han de ser les neurones o els cromosomes, bueno, no ho se pero crec que si. En aquest cas, si es fes un clon 100% exacte de TOT el cos, aixo tambe inclou la informació dels cromosomes i de les neurones etc.
Prefereixo no seguir amb el tema perque ja us ho heu pres molt personalt i com que no entenc gaire de la memoria on está etc. la cagaría i segurament ja me equivocat.

Només estaven debatint un tema i has saltat tú Ricard. I tampoc s'haurien arribat a matar, i menys postejant desde un fórum. Crec que Chuck Norris et va abandonar fa temps xD

Hm... us prego que feu el favor d'oblidar aquest malantès. Acabo de tenir una petita disusió amb un camarada per telèfon i estic una mica alterat. Així que espero que accepteu les meves més humils disculpes.

Un consell: Lo que rebis de unes persones, no li tornis a altres.
Espero que ho hagis entès .

AlberT escrigué:

Un consell: Lo que rebis de unes persones, no li tornis a altres.
Espero que ho hagis entès .

No sé si el Ricard ho ha entés peró jo no.. xD
Explicat...

L'albert es refereix a que si em passa alguna cosa dolenta amb algú, no ho faci pagar a altres. Però ja us he demanat disculpes, no?

Seh, ara has de esperar que et perdonem.

Doncs precisament això és el que faria un clon teu. La seva ment és tan simple que es dedicaria a esoltar les teves ordres i ja està. Si mai li fessis res dolent, segur que a un clon no li importaria.

Ricard escrigué:

L'albert es refereix a que si em passa alguna cosa dolenta amb algú, no ho faci pagar a altres. Però ja us he demanat disculpes, no?

Aahhh okok

Estic d'acord amb el qe a dit el maximo sobre lo de la mare teresa de calcuta
;P
I si gerard,hem vist kyle xy(per cert mireula http://www.megavideo.com/?c=search&s=kyle+xy&l=2&p=2)
estan aki les 2 temporades completes

Yo si em fes un clon, per començar no men faria un, sinó dos, un que anes a clase i fes els deures i tal, l'altre que treballes i llavors yo, amb diners i amb un titul de graduan aniria de festaa =)

Veig que el debat dona molt tema, molt bé!

Primer afegir que el tema del pensament, no va unit al clon. Pot ser més d'un considereu que la paraula clonar vol dir idèntic, i que per tant haurien de ser físicament iguals i mentalment idèntics; inclus que pensesin o actuesin de la mateixa manera.
Però no és així. Un germà bassó sería l'element més similar a un clon. La còpia és física, pero no mental. Recordeu que cadascú és com és degut a les seves vivències, i per tant, com el germans, poden tenir vides diferents.

Un altre efecte, és la idea de que el clon surgeix directament amb l'edat dessitjada. Recordeu que un clon es genera a partir d'un fetus i per tant d'un neixament. El que implica que per una persona de 20 anys, fer un clon seu, trigaria 20 anys. Per tant quan el clon tingués 20 anys, l'original tindría 40.

Recentment s'ha clonat un nen per ajudar al seu germà. Això s'ha produit a Sevilla. A veure si trobeu més informació en alguna web i la pengeu. Generar una vida per salvar-ne una altra, com ho vegeu?

Doncs per a aquesta aplicació està de marevella!!
Que et salvi el teu propi germà... que bonic!! xD

si.. però pense que fer nèixer una vida per a després matarla.. no ho sñe, després el nen a qui ha salvat, de gran quan s'ho expliquin, tindrpa remordiments, bé.. jo els tindria, pensar que he tingt un mini-germà que ha mort per salvarme a mi...

Per salvar a una persona mataries a una altre?

no.. quan ens arriba l'hora, ens arriba i ja està, matar una persona per salvar un altre, es totalment il.lògic

No els maten!!!!! On vas??

L'unic que fan es agafar cel.lules mares per a curar l'altre!!!